Aunque sólo hubiera sido una vez hubiera querido recibir amor a raudales. Hasta hartarme. Hasta poder decir: “Ya basta. Estoy llena. No puedo más”. Me hubiera conformado con una vez.

Necessito algú que estigui al meu llit divendres i diumenge per estar a la seva ànima tota la resta de dies de la meva vida. Que m’estimi quan hi sóc, quan me’n vaig i quan me n’he anat. Que sàpiga servir el te, fer-me petons després i posar-se a riure. Que conegui les paraules que mai no li diré i que no li agradi la meva roba perquè igualment me la trauré per estimar-lo.